Resultats de la cerca bàsica: 253
Diccionari de la llengua catalana
|
31.
acordament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, contracte d'allistament de personal per a l'exèrcit o per a l'armada. Llista on constava el contracte de personal militar. [...]
|
|
32.
goliard
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, estudiant, clergue, monjo, que anava vagant per raons d'estudi, de guany, i a la recerca d'una vida lliure i joiosa. [...]
|
|
33.
senescal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Majordom d'un gran senyor medieval. A Catalunya, a l'alta edat mitjana, primer funcionari palatí, alhora cap de govern i cap de l'exèrcit reial. [...]
|
|
34.
almoixerifat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofici i jurisdicció d'almoixerif. A l'edat mitjana, dret de duana que es pagava entre els sarraïns i que es mantingué en alguns regnes cristians hispànics. [...]
|
|
35.
estatura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçada d'una persona. Estatura baixa, alta, mitjana. [...]
discoglòssids
|
|
36.
medievalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de medieval. Afecció per l'edat mitjana. [...]
|
|
37.
discoglòssids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'amfibis anurs, amb dents al maxil·lar superior i llengua circular, que inclou espècies de mida petita i mitjana, com ara el tòtil. Individu d'aquesta família. [...]
|
|
38.
palafrè
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, cavall noble de sella però no de batalla. Cavall en què va muntat el criat que acompanya el seu amo quan va a cavall. [...]
|
|
39.
àrsia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, indemnització pecuniària a favor del senyor a la qual era obligat el pagès de remença en cas d'incendi casual de la propietat que usufructuava. [...]
|
|
40.
almoixerif
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oficial reial d'origen islàmic que tenia el càrrec de cobrar les rendes i els drets del rei. A l'edat mitjana, encarregat de la recaptació de l'almoixerifat. [...]
|
discoglòssids
1 m. pl. [ZOR] Família d'amfibis anurs, amb dents al maxil·lar superior i llengua circular, que inclou espècies de mida petita i mitjana, com ara el tòtil.
2 m. [ZOR] Individu d'aquesta família.